Entendre millor el que ens passa
05-10-2017
"Deia Oscar Wilde que escoltar és molt perillós perquè si escoltes et poden convèncer": Reflexions del nostre soci d'honor, Josep Redorta, sobre el conflicte actual a Catalunya
Deia Ortega i Gasset que hi ha èpoques en las que la realitat humana, sempre mòbil, s’accelera i s’embala a velocitats vertiginoses. Ara estem en un moment d’ aquest.
Simplificant molt, al llarg de l’historia de la humanitat s’han desenvolupat tres formes bàsiques de resoldre conflictes: la força, el dret i la paraula, es a dir el diàleg.
La força te un greu inconvenient: consumeix molta energia. Jo no puc estar prenent amb la mà un objecte contínuament i concentrat en això, perquè en algun moment em cansaré. Per evitar l’ús de la força neix el dret, la norma. El dret es basa en la legitimitat i per tant en el consens social més o menys acceptat. Quan la legitimitat social per algun motiu es trenca, la llei o la norma social comença a patir en la seva aplicació. Mentre que la paraula, el sempre demanat diàleg es la manera més civilitzada de resoldre les diferències. Podem observar-ho en el cas català, però serviria qualsevol altre exemple. Veiem com aquest procés s’inverteix. Si falla el diàleg, es torna al Dret i quan el Dret no té prou recursos, arriba la força.
L’any 2009 la premsa catalana va fer un editorial conjunt advertint dels efectes que podria tenir un sentència contraria al Estatut. La premsa i els mitjans de comunicació més enllà dels seus condicionants polítics que hi són i de la seva contribució a la construcció de marcs mentals socials, té un gran avantatge: acostuma a estar trepitjant carrer. L’advertiment no es va tenir en compte. Tampoc el del Sr. Montilla, gens sospitós d’independentisme, sobre la desafecció dels catalans respecte de l’estat. La paraula “desafecto” en el diccionari de la Real Academia Española té tres accepcions:”1. adj. Que no siente estima por algo o muestra hacia ello desvío o indiferencia.2. adj. Opuesto, contrario.3. m. Malquerencia”.
Es a dir, parlem d’un cert nivell de trencament emocional. Aquest procés ha estat ignorat ja sigui per incredulitat, manca d’informació, incompetència, prepotència o d’altres motius. El cas és que l’ús de la paraula amb voluntat de diàleg no ha existit. I, s’hi ha existit no ha donat fruits per raons diverses. Això porta a una regressió (en el esquema que hem explicat) per resoldre el malestar social: l’ús del dret. La llei, la legalitat per ser aplicada - que és el que es pretén- necessita una base de consens social avui molt debilitada. La societat en general demana canvis profunds a tots nivells.
Resoldre tot això vol dir actuar sobre el conflicte fent reaccionar el dret a favor de la equitat. El conflicte polític i social actual a Catalunya, exigeix una important adaptació de les normes de regulació social.
L’ edifici constitucional té problemes greus de legitimitat. No pot ser d’altra manera, quan el consens social ens diu que hi ha un important trencament de l’afectivitat envers aquesta norma fonamental. La Llei del Referèndum és l’expressió legal d’aquest trencament emocional. En tota mena de divorcis família, socis, etc. primer va la desafecció, després els recursos a la legalitat.
Dèiem que estem en una regressió perquè al fallar el Dret es torna a la força. Aquest procés s’ha iniciat aquesta setmana pasada. La força de l’Estat es posa en funcionament. Això comporta per el cas català, con d’altres, tres processos bàsics que aniran apareixen: la reactància psicològica, la polarització de grups i els mecanismes vinculats a la psicologia de masses.
La reactància psicològica és un mecanisme que tots tenim per oposar-nos a qualsevol tipus d’imposició. Una divertida piulada ho il·lustra bé: “Por favor no prohiban más, que no tengo tiempo de desobedecer todo”. La polarització del grups augmenta la cohesió interna del grups enfrontats, augmenta la desconfiança mútua i tensiona i distorsiona la comunicació entre les parts enfrontades. Està ben estudiat a la psicologia social. Finalment, començaran a aparèixer fenòmens que ja anunciava Le Bon, un psicòleg francès, ara fa cent anys i que continua vigent. Tota massa agrupada pot ser excitada. Tota massa excitada es suggestionable i pot ser dirigida, etc. La multitud no vol mai veritats i raonaments, vol emocions i actuar com un cos únic. Tot això ho estem ja veient en una primera fase.
La imprevisibilitat és la pauta del moment actual. L’escalada del conflicte està servida. De tota manera, tot conflicte té funcions socials importants, moltes no tenen perquè ser negatives. No estem davant de fets socials o polítics desconeguts en les ciències socials.
Simplificant molt, al llarg de l’historia de la humanitat s’han desenvolupat tres formes bàsiques de resoldre conflictes: la força, el dret i la paraula, es a dir el diàleg.
La força te un greu inconvenient: consumeix molta energia. Jo no puc estar prenent amb la mà un objecte contínuament i concentrat en això, perquè en algun moment em cansaré. Per evitar l’ús de la força neix el dret, la norma. El dret es basa en la legitimitat i per tant en el consens social més o menys acceptat. Quan la legitimitat social per algun motiu es trenca, la llei o la norma social comença a patir en la seva aplicació. Mentre que la paraula, el sempre demanat diàleg es la manera més civilitzada de resoldre les diferències. Podem observar-ho en el cas català, però serviria qualsevol altre exemple. Veiem com aquest procés s’inverteix. Si falla el diàleg, es torna al Dret i quan el Dret no té prou recursos, arriba la força.
L’any 2009 la premsa catalana va fer un editorial conjunt advertint dels efectes que podria tenir un sentència contraria al Estatut. La premsa i els mitjans de comunicació més enllà dels seus condicionants polítics que hi són i de la seva contribució a la construcció de marcs mentals socials, té un gran avantatge: acostuma a estar trepitjant carrer. L’advertiment no es va tenir en compte. Tampoc el del Sr. Montilla, gens sospitós d’independentisme, sobre la desafecció dels catalans respecte de l’estat. La paraula “desafecto” en el diccionari de la Real Academia Española té tres accepcions:”1. adj. Que no siente estima por algo o muestra hacia ello desvío o indiferencia.2. adj. Opuesto, contrario.3. m. Malquerencia”.
Es a dir, parlem d’un cert nivell de trencament emocional. Aquest procés ha estat ignorat ja sigui per incredulitat, manca d’informació, incompetència, prepotència o d’altres motius. El cas és que l’ús de la paraula amb voluntat de diàleg no ha existit. I, s’hi ha existit no ha donat fruits per raons diverses. Això porta a una regressió (en el esquema que hem explicat) per resoldre el malestar social: l’ús del dret. La llei, la legalitat per ser aplicada - que és el que es pretén- necessita una base de consens social avui molt debilitada. La societat en general demana canvis profunds a tots nivells.
Resoldre tot això vol dir actuar sobre el conflicte fent reaccionar el dret a favor de la equitat. El conflicte polític i social actual a Catalunya, exigeix una important adaptació de les normes de regulació social.
L’ edifici constitucional té problemes greus de legitimitat. No pot ser d’altra manera, quan el consens social ens diu que hi ha un important trencament de l’afectivitat envers aquesta norma fonamental. La Llei del Referèndum és l’expressió legal d’aquest trencament emocional. En tota mena de divorcis família, socis, etc. primer va la desafecció, després els recursos a la legalitat.
Dèiem que estem en una regressió perquè al fallar el Dret es torna a la força. Aquest procés s’ha iniciat aquesta setmana pasada. La força de l’Estat es posa en funcionament. Això comporta per el cas català, con d’altres, tres processos bàsics que aniran apareixen: la reactància psicològica, la polarització de grups i els mecanismes vinculats a la psicologia de masses.
La reactància psicològica és un mecanisme que tots tenim per oposar-nos a qualsevol tipus d’imposició. Una divertida piulada ho il·lustra bé: “Por favor no prohiban más, que no tengo tiempo de desobedecer todo”. La polarització del grups augmenta la cohesió interna del grups enfrontats, augmenta la desconfiança mútua i tensiona i distorsiona la comunicació entre les parts enfrontades. Està ben estudiat a la psicologia social. Finalment, començaran a aparèixer fenòmens que ja anunciava Le Bon, un psicòleg francès, ara fa cent anys i que continua vigent. Tota massa agrupada pot ser excitada. Tota massa excitada es suggestionable i pot ser dirigida, etc. La multitud no vol mai veritats i raonaments, vol emocions i actuar com un cos únic. Tot això ho estem ja veient en una primera fase.
La imprevisibilitat és la pauta del moment actual. L’escalada del conflicte està servida. De tota manera, tot conflicte té funcions socials importants, moltes no tenen perquè ser negatives. No estem davant de fets socials o polítics desconeguts en les ciències socials.
JOSEP REDORTA
És advocat i Dr. En Psicologia Social
Membre de The International Association for Conflict Management
